El primer ápat no promet gaire... però vist el d'altres vols sembla un banquet. Una vegada canviats entrepants "mega sans" per fruita "a saber quina" i ben condimentat amb una ampolleta de vi... doncs no sembla tan malament.
Objectiu plats típics aconseguit: aquí els Pasteis de Belen. Preu per unitat: 0'90€. Al final sense gaire cua i encara calentets
Preus dels dinars... no arribava a 10€. El viatge ha servit per provar noves formes de fer l'arroç i acompanyar-les d'una mena d'herva verda molt bona que tornava bojos a Edu i Angel. Com es deia? Quan m'ho dieu ho penjo
Pero vaja... no ens enganyem pas. Que la majoria de fotos ja es feien quan teniem la panxa plena. Entre tant caminar, pujades, baixades, pillar transports,... doncs com q agafavem amb gana els plats (que sorprenentment servien bastant ràpid) i les primeres mosegades tenien un silenci quasi sepulcral. Així son les fotos llavors, amb el menjar ja a la panxa.
Com es deia el restaurant!!! S'ha d'inmortalitzar aquest!! Sort q vam repetir... pq els bistecs amb crema de xampinyons és dels plats més bons que he probat en ma vida. Vam pervertir i tot a Marina i endrapava carn com si res (jejejeje). Uf! fantàstic! Preu: 18€ tirant la casa per la finestra i afegint una propina merescuda
El pastís... obra de la cuinera i la recomanació dels cambrers... era d'un sabor indescriptiblement bo. Chesse cake? tan suau... ei, en serio, qui té el correu electrónic del cambrer marit de la cuinera? no pot ser q encara no hagi rulat la recepta.
Felicitats Inma, era el millor pastís pels teus 27. Petons
